Sea como fuere, es evidente que estos yacimientos deben hacernos reflexionar sobre las circunstancias que rodearon y originaron unos actos de violencia que durante el neolítico final-calcolítico parece que son cada vez más frecuentes y sistemáticos. Asimismo, la presencia de puntas fracturadas en los enterramientos de este periodo tiene que contribuir a un replanteamiento teórico sobre el concepto de ajuar y sobre las relaciones sociales intra e inter-grupales. La idea de que todo material depositado en las tumbas forma parte de un ajuar, quizás deba ser motivo de un profundo debate.
Desde que S. A. Semenov iniciara los primeros trabajos traceológicos en los años 30 del siglo pasado, la disciplina no ha dejado de aportar nuevos conocimientos sobre la función de los útiles y sobre las sociedades que los produjeron. Es evidente que, al igual que el resto de especialidades científicas en arqueología, para entender el potencial de información que puede ofrecer la traceología debemos valorar sus posibilidades y limitaciones.
La concepción teórica en la que se mueve el traceólogo y los objetivos de los investigadores en relación al proyecto arqueológico en el que se insertan los datos funcionales, repercute finalmente en el tipo de estudio realizado. Así, mientras para algunos la finalidad de la traceología parece ser la de conocer el uso de determinados morfotipos o el de una pequeña muestra de los instrumentos de un yacimiento (habitualmente unos pocos retocados), para nosotros los resultados traceológicos no tienen sentido en si mismos, sino que son un medio más con el que aproximarnos a los instrumentos de producción y a las comunidades que los generaron y abandonaron. Es decir, la información sobre el uso de los instrumentos debe ser entendida como una pieza más del puzzle arqueológico que nos debe permitir conocer mejor la organización económica y las relaciones sociales e ideológicas establecidas en las sociedades del pasado.
Aunque podemos decir que la traceología es una disciplina joven, son muchos los avances que se han realizado en estas últimas décadas. Hoy conocemos mejor cómo son las huellas, qué tipos de rastros genera cada materia, qué implicaciones tiene la presencia de ciertos aditivos (agua, ocre, ceniza,…), cuáles son los efectos de las alteraciones y sus repercusiones en la observación y determinación de las huellas de utilización, etc. Este avance ha sido posible gracias a los cada vez más numerosos investigadores que se especializan en esta disciplina y a las nuevas tecnologías vinculadas con la microscopia, la óptica y la informática. Con todo, aún sigue siendo motivo de debate las posibilidades y potencialidades que tienen los diversos métodos relacionados con el tipo de microscopio empleado. Es por esta razón, que mientras algunos investigadores abogan por el uso de lupas binoculares a bajos aumentos, otros entienden que la observación mediante lupa binocular debe compaginarse con el análisis del utillaje a altos aumentos a través de microscopio metalográfico. Asimismo, también hay traceólogos que prefieren emplear para sus estudios los microscopios electrónicos, ya sea para analizar muestras relativamente pequeñas o para resolver determinadas problemas.
En definitiva, unos y otros, con sus teorías, sus objetivos, sus métodos, están aportando cada día más información sobre las comunidades pretéritas. No obstante, aún queda un camino muy largo por recorrer.
Bibliografía
ANDERSON, P. C. (1981) - Contribution méthodologique à l’analyse des micro-traces d’utilisation sur les outils préhistoriques. Bordeaux: Thèse de 3ème cycle, Université de Bordeaux I.
ANDERSON, P. C. (1983) - A consideration of the uses of certain backed and “lustred” stone tools from Late Mesolithic and Natufian levels of Abu Hureyra and Mureybet (Syria). In CAUVIN, M. C., Ed. (1983) - Traces d’utilisation sur les outils néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS, p. 77-106.
ANDERSON, P. C. (1994) - Reflections on the significance of two PPN typological classes in light of experimentation and microwear analysis: flint “sickles” and obsidian “Çayönü tools”. In GEBEL, H. G.; KOZLOWSKI, S. K., Eds. - Neolithic chipped stone industries of the fertile crescent. Berlín: Studies in Early Near Eastern Production, Subsistence, and Environment, 1, p. 61-82.
ANDERSON, P. C.; BEYRIES, S.; OTTE, M.; PLISSON, H., Eds. (1993) - Traces et fonction: les gestes retrouves. Actes du colloque international de Liège (Liège, 1990). Eraul.
ANDERSON, P. C.; VALLA, F. (1996) - “Glossed tools” from Hayonim terrace: Blank choice and functional tendencies. In GEBEL, H. G; KOZLOWSKI, S. K., Eds. - Neolithic chipped stone industries of the Fertile Crescent and their contemporaries in adjacent regions. Berlín: Studies in Early Near Eastern Production, Subsistence, and Environment, 3, p. 188-210.
ANDERSON, P. C.; ASTRUC, L.; VARGIOLU, R.; ZAHOUANI, H. (1998) - Contribution of quantitative analysis of surface states to a multimethod approach for characterising plant-processing traces on flint tools with gloss. In XIII International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences (UISPP). Forlì: 6 (II), p. 1151-1160.
ASTRUC, L. (2000) - Analyse fonctionnelle et spatiale de l’industrie lithique de Khirokitia (Néolithique précéramique, Chypre). Paris: Thèse de doctorat, Université de Paris X.
AUBRY, T.; BRUGAL, J. P.; CHAUVIÈRE, F. X.; FIGUEIRAL, I; MOURA, M. H.; PLISSON, H. (2001) - Modalités d’occupations au Paleólithique supérieur dans la grotte de Buraca Escura (Redinha, Pombal, Portugal). Revista Portuguesa de Arqueologia. 4, p.19-46.
BEYRIES, S. (1987) - Variabilité de l’industrie lithique au Mousterien. Approche fonctionnelle sur quelques gisements français. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 328].
BEYRIES, S. (1988a) - Analyse traceologique du materiel lithique de la couche VIII de la Grotte Vaufrey. In RIGAUD, F., Ed. - La Grotte Vaufrey. Paris: Société Préhistorique Française, p. 519-528 [Memoires de la Société Prehistorique Française. 29].
BEYRIES, S., Ed. (1988b) - Industries lithiques, tracéologie et technologie. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 411].
BEYRIES, S. (1997) - Ethnoarchéologie: un mode d’experimentation. Préhistoire et Anthropologie Mèditerranèes. 6, p. 185-196.
BEYRIES, S.; DELAMARE, F. ; QUANTIN, J.-C. (1988) - Tracéologie et rugosimétrie tridimensionnelle. In BEYRIES, S., Ed. - Industries lithiques, tracéologie et technologie. Oxford: Hadrian Books Ltd., Vol. 1, p. 115-132 [British Archaeological Reports (International series), 411].
BEYRIES, S.; VASIL’EV, S. A.; DAVID, F.; D’IACHENKO, V. I.; KARLIN, C. ; CHESNOKOV, I. V. (2001) - Ui1, a Paleolithic site in Siberia: an ethno-archaeological approach. In BEYRIES, S.; PETREQUIN, P., Eds. - Ethno-archaeology and its transfer. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 82-93 [British Archaeological Reports (International series), 983].
BEUGNIER, V. (1997) - L’usage du silex dans l’acquisition et le traitement des matières animales dans le néolithique de Chalain et Clairvaux: La Motte-aux -Magnins et Chalain 3 (Jura, France) 3700-2980 av. J.-C. Paris: Thèse de doctorat, Université de Paris X.
BICHO, N.; GIBAJA, J. F. (s.d., a) - Funcionalidade e ocupação do espaço no Paleolítico Superior de Vale Boi, Algarve, Portugal. In VI Iberian Quaternary Meeting (Gibraltar, 2005), en prensa.
BICHO, N.; GIBAJA, J. F. (s.d., b) - Le site de Vale Boi (Algarve, Portugal): production d’un outillage expédient au Paléolithique supérieur. In Normes Techniques et pratiques sociales: de la simplicité des outillages pré et protohistoriques. In XXVIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes (Antibes, 2005), en prensa.
BOSCH, J.; ESTRADA, A. (1994) - El Neolític Postcardial a les mines prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat), Rubricatum. 0.
BÜLLER, J. (1983) - Methodological problems in the microwear analysis of sampled tools from the Natufian sites of El Wad and Ain Mallaha. In CAUVIN, M. C., Ed. (1983) - Traces d’utilisation sur les outils néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS, p. 107-125.
CALANI, L. (1996) - Functional analysis on the Neolithic flint assemblage of Sammardenchia (Udine/Videm): Preliminary report. Porocilo o raziskovanju paleolitika, neolitika in eneolitika v Sloveniji. 23, p. 155-167.
CARVALHO, A. F.; GIBAJA, J. F. (2005) - Talhe da pedra no Neolítico antigo do Maciço Calcário Estremenho (Portugal): matérias-primas, tecnologia e análise funcional. In ARIAS, P., ONTAÑON, R., GARCÍA, C., Eds.- Actas del III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica (Santander, 2003). Santander: Universidad de Cantabria, p. 373-381.
CASPAR, J.-P. (1985) - Etude tracéologique de l’industrie de silex du village rubané de Darion: données préliminaires. Bulletin de la Société Royale Belge Anthropologique Préhistorique. 96, p. 49-74.
CASPAR, J.-P. (1988) - Contribution a la traceologie de l’industrie litique du Neolithique Ancien dans l’Europe Nord-Occidental. Louvain: Thèse de doctorat, Université Catholique de Louvain.
CASPAR, J.-P. ; GYSELS, J. (1984) - Etude des traces d’usure de l’industrie rubanée de la place Saint-Lambert: rapport préliminaire. In OTTE, M., Ed. - Les fouilles de la Place Saint-Lambert à Liège. Eraul: p. 199-209.
CAUVIN, M. C., Ed. (1983) - Traces d’utilisation sur les outils néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS.
CHRISTENSEN, M. (1999) - Technologie de l´ivoire au Paléolithique supérieur. Caractérisation physico-chimique du matériau et analyse fonctionnelle des outils de transformation. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 751].
CLEMENTE, I. (1997) - Los instrumentos líticos de Túnel VII: una aproximación etnoarqueológica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona [Treballs d’Etnoarqueologia, 2].
CLEMENTE, I.; RISCH, R.; GIBAJA, J. F., Eds. (2002) - Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 1073].
DEL BENE, T. A. (1979) - Once upon a striation: current models of striation and polish formation. In HAYDEN, B., Ed. - Lithic use-wear analysis. New York: Academic Press, p. 167-178.
DIAMOND, G. (1979) - The nature so-called polished surfaces on stone artifacts. In HAYDEN, B., Ed. - Lithic use-wear analysis. New York: Academic Press, p. 159-166.
DUMONT, J. V. (1988) - A microwear analysis of selected artefact types from the Mesolithic sites of Star Carr and Mount Sandel. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 187].
FULLAGAR, R.; MEEHAN, B.; JONES, R. (1992) - Residue analysis of ethnographic plant-working and other tools from Northern Australia. In ANDERSON, P., Ed. - Préhistoire de l’Agriculture: Nouvelles approches expérimentales et ethnographiques. Paris: CNRS, p. 179-210.
GASSIN, B. (1991) - Étude fonctionnelle. In BINDER, D., Ed. - Une économie de chasse au Néolithique Ancien: La Grotte Lombard à Saint-Vallier-de-Thiey (Alpes-Maritimes). Paris: CNRS, p. 51-59.
GASSIN, B. (1996) - Evolution socio-économique dans le Chasséen de la grotte de l’Eglise supérieure (Var): Apport de l’analyse fonctionelle des industries lithiques. Paris: CNRS.
GIBAJA, J. F. (1997) - Anàlisi funcional del material lític de la necròpolis del Camí de Can Grau. In MARTI, M.; POU, R.; CARLUS, X., Eds. - Excavacions arqueològiques a la Ronda Sud de Granollers, 1994. La necròpolis del Neolític Mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 128-141.
GIBAJA, J. F. (1999) - Análisis del utillaje lítico de la necrópolis de Sant Pau del Camp (Barcelona): estudio morfológico y funcional. In Actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Valencia, 1999). València: Universitat de València, p. 187-192 [Saguntum Extra, 2].
GIBAJA, J. F. (2000) - La función del instrumental lítico tallado de la Draga (Banyoles, Pla de l´Estany). In BOSCH, A.; CHINCHILLA, J.; TARRÚS, J., Eds. - El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990-1998. Monografies del Casc. 2, p. 206-213.
GIBAJA, J. F., (2003) - Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 1140. Oxford].
GIBAJA, J. F. (s.d.) - Las minas prehistóricas 5 y 16 de Gavà (Barcelona, Baix Llobregat). Análisis funcional del registro lítico tallado. Rubricatum. En prensa.
GIBAJA, J. F.; CARVALHO, A. F.; DINIZ, M. (2002a) - Traceologia de peças líticas do Neolítico antigo do Centro e Sul de Portugal: primeiro ensaio. In CLEMENTE, I.; RISCH, R.; GIBAJA, J. F., Eds. - Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 215-226 [British Archaeological Reports (International series), 1073].
GIBAJA, J. F, CLEMENTE, I.; MIR, A. (2002b) - Análisis funcional en instrumentos de cuarcita: el yacimiento del paleolítico superior de la Cueva de la Fuente del Trucho (Colungo, Huesca). In CLEMENTE, I.; RISCH, R.; GIBAJA, J. F., Eds. - Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 253-264 [British Archaeological Reports (International series), 1073].
GIBAJA, J. F.; PALOMO, A. (2004) - Geométricos usados como proyectiles. Implicaciones económicas, sociales e ideológicas en sociedades neolíticas del VI-IV milenio cal BC en el noreste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria. 61:1, p. 81-97.
GIBAJA, J. F.; CARVALHO, A. F. (2005) - Reflexiones en torno a los útiles tallados en cuarcita: El caso de algunos asentamientos del Neolítico Antiguo del Macizo calcáreo Extremeño (Portugal). Zephyrus. 58, p. 213-225.
GONZÁLEZ, J. E.; IBÁÑEZ, J. J. (1994) - Metodología de análisis funcional de instrumentos tallados en sílex. Bilbao: Universidad de Deusto.
GONZÁLEZ, J. E.; IBÁÑEZ, J. J. (2003) - The quantification of use-wear polish using image analysis. First results. Journal of Archaeological Science. 30, p. 481-489.
GOÑI, A.; RODRÍGUEZ, A.; CÁMALICH, M.; MARTÍN, D.; FRANCISCO, I. (1999) - La tecnología de los elementos de adorno personal en materias minerales durante el Neolítico Medio. El ejemplo del poblado de Cabecicos Negros (Almería). In Actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (Valencia, 1999). València: Universitat de València, p. 163-170 [Saguntum Extra, 2].
GRACE, R. (1989) - Interpreting the function of stone tools. The quantification and computerisation of microwear analysis. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 497].
GRÄSLUND, B; KNUTSSON, H; KNUTSSON, K.; TAFFINDER, J., Eds. (1990) - The Interpretative possibilities of microwear studies. Procedings of the International Conference on Lithic use-Wear Analysis. Uppsala.
GUROVA, M. (1998) - Analyse fonctionnelle des assembñages gravettiens de Willendorf II (Autriche). Archeologica Bulgarica. 2, p. 29-53.
HAYDEN, B., Ed. (1979) - Lithic use-wear analysis. New York: Academic Press.
HURCOMBE, L. M. (1992) - Use wear analysis and obsidian: theory, experiments and results. Sheffield: Sheffield Academic Press [Sheffield Archaeological Monographs, 4].
IBAÑEZ, J. J. (1993) - Métodos de análisis funcional e interpretación de resultados. Bilbao: Tesis Doctoral, Universidad de Deusto.
IBÁÑEZ, J. J.; GONZÁLEZ, J. E.; RUIZ, R.; BERGANZA, E. (1993) - Huellas de uso en sílex en el yacimiento de Santa Catalina. Consideraciones sobre la manufactura del utillaje óseo y la funcionalidad del asentamiento. In ANDERSON, P. C.; BEYRIES, S.; OTTE, M.; PLISSON, H., Eds. - Traces et fonction: les gestes retrouvés. Actes du Colloque International de Liège (Liège, 1990). Eraul, p. 225-34.
IBÁÑEZ, J. J.; GONZÁLEZ, J. E. (1996a) - From tool use to site function: Use-wear analysis in some Final Upper Palaeolithic sites in the Basque country. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 658].
IBÁÑEZ, J. J.; GONZÁLEZ, J. E. (1996b) - La función de los útiles tallados neolíticos de la Cueva de los Murciélagos de Zuheros (Córdoba). Rubricatum. 1, p. 169-176.
IBÁÑEZ, J. J.; GONZÁLEZ, J. E. (2003) - Use-wear in the 1990s in western Europe: Potential and limitations of a method. In MOLONEY, N.; SHOTT, M. J., Eds. - Lithic analysis at the millennium. p. 163-168.
IBÁÑEZ, J. J.; GONZALEZ, J. E.; LAGUERA, M. A.; GUTIERREZ, C. (1987) - Huellas microscópicas de talla. Kobie. 16, p. 151-161.
IBÁÑEZ, J. J.; GONZÁLEZ, J. E.; ZAPATA, L.; PEÑA-CHOCARRO, L.; BEUGNIER, V. (2000) - Harvesting without sickles. Neolithic examples from humid mountains. In BEYRIES, S.; PETREQUIN, P., Eds. - Ethno-archaeology and its transfer. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 23-36 [British Archaeological Reports (International series), 983].
IBÁÑEZ, J. J; GIBAJA, J. F.; GONZÁLEZ, J. E.; GASSIN, B.; RODRÍGUEZ, A. (s.d.) - Las técnicas de siega y la expansión del neolítico en la Península Ibérica. In Actas do IV Congresso de Arqueologia Peninsular (Faro, 2004). En prensa.
JARDÓN, P. (2000) - Los raspadores en el Paleolítico Superior. Tipología, tecnología y función en la Cova del Parpalló (Gandía, España) y en la Grotte Gazel (Sallèles-Cabardès, Francia). Valencia: Diputación Provincial de Valencia.
JARDÓN, P.; SACCHI, D. (1994) - Traces d’usage et indices de réaffûtages et d’emmanchements sur des grattoirs magdaléniens de la grotte Gazel à Sallèles-Cabardes (Aude-France). L’Anthropologie. 98:2-3, p. 427-446.
JUEL JENSEN, H. (1994) - Flint tools and plant working. Hidden traces of stone age technology. Aarhus: Aarhus University Press.
KEELEY, L. H. (1980) - Experimental determination of stone tool uses: a microwear analysis. Chicago: University of Chicago Press.
KEELEY, L. H.; TOTH, N (1981) - Microwear polishes on early stone tools from Koobi-Fora, Kenia. Nature. 293, p. 464-469.
KNUTSSON, K. (1988) - Patterns of tool use. Scanning electron microscopy of experimental quartz tools. Uppsala.
LEMORINI, C. (1992) - Variabilité ou spécialisation fonctionnelle?. Une révision du rapport entre forme et fonction au Moustérien. Analecta Praehistorica Leidensia. 25, p. 17-24.
LEMORINI, C. (2000) - Reconnaître des tactiques d’explotation du milieu au paléolithique moyen. La contribution de l’analyse fonctionelle. Étude fonctionelle des industries lithiques de Grotta Breuil (Latium, Italie) et de la Combette (Bonnieux, Vaucluse, France). Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 858].
LONGO, L.; SKAKUN, N.; ANDERSON, P. C.; PLISSON, H. (2005) - The roots of use-wear analysis: selected papers of S.A. Semenov. Verona: Museo Civico di Storia Naturale di Verona
LONGO, L.; DALLA RIVA, M.; SARACINO, M., Eds. (s.d.) - Prehistoric Technology. 40 years later: Functional Analysis and the Russian Legacy. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series)]. En prensa.
MANSUR-FRANCHOMME, M. E. (1983) - Traces d’utilisation et technologie lithique: exemples de la Patagonie. Bordeaux: Thèse de 3ème cycle, Université de Bordeaux I.
MARTÍNEZ, K. (2005) - Análisis funcional de industrias líticas del Pleistoceno Superior. El Paleolítico Medio del Abric Romaní (Capellades, Barcelona) y el Paleolítico Superior de Üçagizli (Hatay, Turquía) y el Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona). Cambios en los patrones funcionales entre el Paleolítico Medio y el Superior. Tarragona: Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili.
MÁRQUEZ, B. (2004) - Los análisis traceológicos como forma de reconstruir las actividades prehistóricas: el caso de la caza. In BAQUEDANO, E.; RUBIO, S., Eds. - Miscelánea en Homenaje a Emiliano Aguirre. p. 300-311.
MÁRQUEZ, B.; GIBAJA, J. F.; GONZÁLEZ, J. E.; IBÁÑEZ, J. J.; PALOMO, A. (s.d.) - Projectile point as signs of violence in collective burials during the 4th and the 3rd millennia cal BC, in the north-east of the Iberian peninsula. In LONGO, L. DALLA RIVA, M.; SARACINO, M., Eds. - Prehistoric Technology. 40 years later: Functional Analysis and the Russian Legacy. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series)]. En prensa.
MOSS, E. H. (1983a) - The functional analysis of flint implements. Pincevent and Pont d’Ambon: Two case studies from the French Final Palaeolithic. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 177].
MOSS, E.H. (1983b) - A microwear analysis of burins and points from Tell Abu Hureyra, Syria. In CAUVIN, M. C., Ed. - Traces d’Utilisation sur les Outils Néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS, p. 143-161.
ODELL, G. H. (1979) - A new improved system for the retrieval of functional information from microscopic observation of chipped stone tools. In HAYDEN, B., Ed. - Lithic use-wear analysis. New York: Academic Press, p.37-49.
PALOMO, A.; GIBAJA, J. F. (2001) - Tecnología y funcionalidad de la industria lítica tallada en hábitats al aire libre del nordeste peninsular: los asentamientos neolíticos de la Draga y Plansallosa (Gerona). In Actas del XXVII Congreso Nacional de Arqueología (Huesca 2003). Huesca, p. 169-179.
PALOMO, A.; GIBAJA, J. F. (2002) - Análisis de las puntas del sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell (Dosrius, El Maresme). In CLEMENTE, I.; RISCH, R.; GIBAJA, J. F., Eds. - Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 243-249 [British Archaeological Reports (International series), 1073].
PEREIRA, J. P. (1993) - A análise dos vestígios de uso em quartzito. Trabalhos de Antropologia e Etnologia. 33:1-2, p. 51-68 [Actas do I Congresso de Arqueologia Peninsular (Porto,1987)].
PEREIRA, J. P. (1996) - Usewear analysis on quartzite artefacts: an experimental approach. In MOLONEY, M.; RAPOSO, L.; SANTONJA, M., Eds. - Non-flint stone tools and the Paleolithic occupation of the Iberian Peninsula. Oxford: Hadrian Books Ltd., p. 189-191 [British Archaeological Reports (International series), 649].
PERLÈS, C.; VAUGHAN, P. (1983) - Pièces lustrées, travail des plantes et moissons à Franchti (Grèce). (Xème-IVème mill. B.C.). In CAUVIN, M. C., Ed. - Traces d’Utilisation sur les Outils Néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS, p. 209-224.
PHILIBERT, S. (1993) - Quelle interprétation fonctionnelle pour les grattoirs ocrés de la Balma Margineda (Andorre)?. In ANDERSON, P. C.; BEYRIES, S.; OTTE, M.; PLISSON, H., Eds. - Traces et fonction: les gestes retrouvés. Actes du Colloque International de Liège (Liège, 1990). Eraul, p. 131-137.
PLISSON, H. (1985) - Etude fontionnelle d’outillages lithiques préhistoriques par l’analyse des micro-usures: Recherche méthodologique et archéologique. Paris: Thèse de doctorat, Université de Paris I, Panthéon Sorbonne.
PLISSON, H.; MAUGER, M. (1988) - Chemical and mechanical alteration of microwear polishes: An experimental approach. Helinium. 28, p. 3-16.
PLISSON, H.; GENESTE, J. M. (1989) - Analyse technologique des pointes à cran solutréennes du Placard (Charente), du Fourneau du Diable, du Pech de la Boissière et de Combe Saunière (Dordogne). Paleo. 1, p. 65-106.
PLISSON, H.; VAUGHAN, P. (2003) - Tracéologie. In CATTIN, M., Ed. - Un campament magdalénien au bord du lac de Neuchatel: explotation du silex (secteur 1). Archéologie Neuchateloise. 26, p. 90-105.
RODRÍGUEZ, A. (1997a) - La tecnología de la piel y el cuero en la prehistoria de canarias. Una aproximación etnoarqueológica. El Museo Canario. 52, p. 11-31.
RODRÍGUEZ, A. (1997b) - Primeras experiencias de análisis funcional en los instrumentos de basalto tallado de Canarias. El ejemplo del material prehistórico de la isla de La Palma. Vegueta. 3, p. 29-46.
RODRÍGUEZ, A. (1998) - Traceología de las obsidianas canarias. Resultados experimentales. El Museo Canario. 53, p. 21-58.
ROTTLANDER, R. (1975) - The formation of patina on flint. Archaeometry. 17, p. 106-110.
SALA, R. (1997) - Formes d’us i criteris d’efectivitat en conjunts de mode 1 i mode 2. Anàlisi de les deformacions per ús dels instruments lítics del Pleistocè inferior (TD6) i mitjà (TG11) de la Serra de Atapuerca. Tarragona: Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili.
SEMENOV, S. A. (1964) - Prehistoric technology: an experimental study of the oldest tools and artefacts from traces of manufacture and wear. London: Cory, Adams e Mackay.
STORDEUR, D., Ed. (1987) - La main et l’outil: manches et enmanchements prehistoriques. Lyon: CNRS.
SUSSMAN, C. (1987) - Resultats d’une étude des microtraces d’usure su un echantillon d’artefacts d’Olduvai (Tanzanie). L’Anthropologie. 91:2, p. 375-380.
SYMENS, N. (1986) - A functional analysis of selected stone artifacts from the Magdalenian site at Verberie, France. Journal of Field Archaeology. 13, p. 213-222.
UNGER-HAMILTON, R. (1983) - An investigation into the variables affecting the development and the appearence of plant polish on flint blades. In CAUVIN, M. C., Ed. - Traces d’utilisation sur les outils néolithiques du Proche Orient. Lyon: CNRS, p. 243-250.
UNGER-HAMILTON, R. (1988) - Method in microwear analysis. Prehistoric sickles and other stone tools from Arjoune, Syria. Oxford: Hadrian Books Ltd. [British Archaeological Reports (International series), 435].
UNGER-HAMILTON, R. (1992) - Experiments in harvesting wild cereals and other plants. In ANDERSON, P., Ed.- Préhistoire de l’agriculture: Nouvelles approches expérimentales et ethnographiques. Monographie du CRA. 6, p. 211-224.
VAN DEN DRIES, M.; VAN GIJN, A. (1997) - The representativity of experimental usewear traces. In RAMOS MILLÁN, A.; BUSTILLO, M. A., Eds. - Siliceous rocks and culture. Granada: Universidad de Granada, p. 499-513.
VAN GIJN, A. (1989) - The wear and tear of flint. Principles of functional analysis applied to Dutch Neolithic assemblages. Analecta Praehistorica Leidensia. 22.
VAUGHAN, P. (1985) - Use-wear analysis of flacked stone tools. Tucson.
VILA, A.; CLEMENTE, I. (2000) - Reflexiones en torno al congreso-homenaje a S.A. Semenov. Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social. 3, p. 345-354.
VILLALBA, M. J; BAÑOLAS, L.; ARENAS, J; ALONSO, M. (1986) - Les mines neolítiques de Can Tintorer. Gavà. Excavacions 1978-1980. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
YAMADA, S. (2000) - Development of the Neolithic: Lithic use-wear analysis of major tool types in the Southern Levant. Harvard: Thesis (PhD), Harvard University.